Para Mí
Em vaig quedar orfe, en aquell estrany parany
Buscava fora, sempre, un amagatall
On estar tranquila, on fugir de tot
On ser lliure, on poder ser jo
I em miro al mirall, a vegades em sento, a vegades em perdo
Perquè veig la nena ferida del passat, a la que no vaig donar la mà
A la que tothom va abandonar, a la que vaig perdre i no matrevia a cercar
I ara, a cada petita ferida, em busca
Perquè sent que li tornen a fer mal, viu presonera daquell etern instant
Però no sen adona que tot ha passat, que tot ha canviat
Que la gent que li feia mal ja no està, que ja res li poden treure, ni fer mal
Magradaria viatjar al passat i dir-li que tot serà diferent
Que podrà estimar, que podrà estimar-se
I que ser forta no significa no plorar,
Sinó que a vegades es cau davant dels demés i no passa res
Magradaria que no es tornés a sentir ferida mai més
I que es despertés daquell malson
Perquè ara és una noia que está canviant, que lluita per sortir endavant
Que cada cop és més forta, tot i que els passos no siguin de gegant
Així doncs, magradaria fer les paus entre aquella nena i jo
Perquè, per més que vulgui fugir della, sempre regnarà al meu interior
Acaronar-li la cara i dir-li que la tempesta ha passat
Que potser no tot el que vindrà és bo, però sens dubte, serà genial
Perquè, nena, et mereixes lamor que no et van donar en el passat
Et mereixes les bones paraules que no et van dedicar
Et mereixes la companyia que es van negar a donar-te
I et mereixes algú bo al teu costat, quan ningú hi era allà
Somriu.
