TusTextos

El Origen de la Rosa de Sant Jordi

El origen de la Rosa de Sant Jordi.


Edición bilingüe: Primero en el idioma de los cansinos y después en el de los otros

Marcel•lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ – tele afònica amb tos i constipat dels porcs pollastres. es

el encantado y desencantado Mago Celino, pillado en pelotas por la hermanastra rarita del Rey Arturo, se quedó colgado dentro de un castillo, bajo el servicio de la embriagadora Morgana.

COMO DESENCANTARSE DE LOS ENCANTOS POR MEDIO DE ENCANTOS VANOS


Todo esto es cierto. Lo es porque esta escrito. Antes de que Tristan e Isolda bebieran la pócima contaminada con hierbas alucinógenas, el Mago Celino ya lo había probado. Y se quedó colgado encima de una nube, muy alta, mas alta que el Cargol del basket. Como una torre castellera de cincuenta mil Cargols de baskets catalano – americanos.

Lo difícil seria hacerlo bajar. Ya no porque estuviera colgado en un sitio muy alto, ,sino porque estaba enamorado. “El amor dulce bebida que tanto daño haces” “¿cuando podré encontrarlo?”.Yo que soy Mago y no lo sé.¿Que harán los demás?

Los demás se jodian vivos igual que el Mago Celino. De hecho no estaba poseído por ningún hechizo, por eso no se podía desencantar. El sabia todos los trucos y trampas del Vademécum de los magos, y con una formula no se lo podía sorprender.

La única manera era con la fuerza de su testosterona, y de eso la Morgana sabia mucho. Era muy joven comparada con el Mag Celino. Su belleza ingenua y dulce, (cuando le convenía), atraía al mago, sin que pudiera oponer resistencia. Morgana iba frecuentemente a hacerle consultas, y para que le diera formulas y la revelara secretos.

Él, orgulloso, le enseñaba todo lo que le venia a la cabeza. Morgana a cambio, le enseñaba, cada día mas partes de su cuerpo. Hasta que un día le enseñó, el mapa completo de su cuerpo. Con colinas, montañas, valles, cuevas, agujeros, y de todo. El mapa de aquel cuerpo estaba muy bien medido, seguro que lo había hecho Hiparco. Así de colgado se quedó el pobre Mago Celino, todavía no se ha recuperado de la impresión. Una jovencita bruja a su edad, no era muy recomendable. Y menos si aun no se había inventado el VIC AGRA.

Las intenciones de Morgana eran las de conseguir los poderes terrenales, los mágicos ya hacia tiempo que los tenia. Quería separar al Mago Celino del Rey Arturo, para dejar el camino libre a sus ansias de poder. Sin el Mago al lado, seria fácil engañar al Rey. Lo haría enfrentándolo con sus caballeros, con su mujer y finalmente en guerras internas y civiles.

La sombra de la maldad se extendía sobre Camelot, hasta que San Jordi se enteró. En un galope que lo llevaba de nube en nube, pronto llegó a la torre en la que tenia el su nido de amor Morgana. Y al Mago Celino encerrado dentro. Sant Jordi, no podía abrir la puerta. Estaba sellada por un secreto de amor que el no conocía. Una señora, de los alrededores, se acercó. Sant Jordi le explicó el problema. El Mago Celino estaba encerrado en una trampa de amor falso de la que no podía escapar.

La mujer le dijo a través de la puerta: “Sr. Mago Celino, ¿sabe usted algún cuento o poema de amor?”.El Mago Celino, la contestó que si, que sabia un de cuando era pequeño.

La mujer le dijo, ¿ que me lo puede contar ?

El Mago Celino empezó a recitar:

Llovía en la luna, y regaba los campos de flores
Llovía en la tierra, y llenaba a las mujeres y a los hombres, de alegría y amor
Llovía en mi corazón, porque te añoro tanto que
no se vivir sin tu olor.
La mujer se emocionó mucho, tomó una rosa cubierta de espinas, que Morgana plantó para hacer daño a quien le gustara el amor, y sin pensar en las heridas, se la ofreció al Mago Celino.
Al ofrecérsela le dijo: “es muy bonito lo que me has dicho, yo no tengo palabras hermosas, a cambio te regalo esta flor, como símbolo de la pasión del amor”.

Entonces la puerta, por fin se abrió.

Al coger la rosa, se deshizo el hechizo. El nivel de testosteronas del Mago Celino volvía a su nivel normal, o sea bajo. Aun como recién despertado de un sueño, le preguntó a Sant Jordi. ¿Qué me ha pasado?, ¿cómo es que me he desencantado?...

Sant Jordi, le contestó: “Mago Celino, del amor nunca te librarás, un amor solo se cura con otro amor. Ya no quieres a Morgana, ahora quieres a la mujer de la flor”.

Por cierto como se llama, amable señora, preguntó el Mago Celino con amabilidad.

Me llamo, Mercè. Soy la Patrona de Barcelona.



Marcel•lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ –
tele afònica amb tos i constipat dels porcs pollastres. es

L'ORIGEN DE LA ROSA DE SANT JORDI (en catalá)

l’encantat i desencantat del Mag Cel•lí, agafat en pilotes per la germanastra rareta del Rei Artur, es quedarà penjat dins de un castell, sota el servei de la encisadora Morgana.

COM DESENCANTAR-SE DELS ENCANTS PER MIGS DE ENCANTERIS VANS


Tot això es cert. Ho es perquè esta escrit. Abans que Tristany i Isolda beguessin el beuratge contaminat amb herbes al•lucinògenes,el Mag Cel•lí ja ho havia provat. I es quedarà penjat en lo alt de un núvol, molt alt, mes alt que el Cargol del basket. Com una torre castellera de cinquanta mil Cargols de baskets catalans – americans.

Ho difícil seria fer-ho baixat. Ja no perquè estigues penjat molt alt,sinó perquè estava enamorat.”L’amor dolç beuratge que tan fas de mal”,”¿ quan podré trobar el remei ?”.Jo que sóc Mag i no ho sé.¿Que faran els demés?.

Els demes es fotien vius igual que el Mag Cel•lí. De fet no estava posseït per cap encanteri, per això no es podia desencantar. Ell sabia tots els trucs i trampes del Vademècum dels mags,amb una formula no sal podia agafar.

La única manera era amb la força de la seva testosterona, i d’això la Morgana sabia molt. Era molt jove comparada amb el Mag Cel•lí. La seva bellesa ingènua i dolça , ( quan li convenia) , atreia al mag,sense que pogués oposar resistència. Morgana anava sovint a fer-li consultes, i a que li dones formules i la reveles secrets.

Ell enorgullit li ensenyava tot el que li venia al cap. Morgana a canvi , li ensenyava , cada dia mes parts del seu cos. Fins que un dia li va ensenyar , el mapa complert del seu cos. Amb colines, muntanyes, valls, coves, forats , i de tot. El mapa de aquell cos estava molt ben mesurat, segur que ho havia fet Hiparco. Així de penjat es quedarà el pobret Mag Cel•lí, de la impressió encara no se ha recuperat. Una joveneta bruixa a la seva edat,no era gaire recomanable. I menys si encara no havia inventat el vic agre.

Les intencions de Morgana eren les de aconseguir els poders terrenals, els màgics ja feia temps que els tenia. Volia separar a Mag Cel•lí del Rei Artur, per deixar el camí lliure a les seves ànsies de poder. Sense el Mag al costat,seria fàcil encisar al Rei. Ho faria enfrontant-lo amb els seus cavallers, amb la seva dona i finalment en guerres internes i civils.

La ombra de la maldat planava sobre Camelot,fins que Sant Jordi es va assabentar. En un galop que el duia de núvol en núvol arribarà aviat a la torre que tenia el seu niu d’amor Morgana. I al Mag Cel•lí tancat dins. Sant Jordi , no podia obrir la porta. Estava tancada per un secret d’amor que el no coneixia. Una senyora,dels voltants,es va apropar. Sant Jordi el digues el problema. El Mag Cel•lí estava tancat en un parany d’amor fals del que no podia sortir.

La dona li va dir a traves de la porta: “Sr. Mag Cel•lí , ¿ sap vostè cap conte o poema d’amor ?”.El Merlí, la va contestar que si, que sabia un de quan era petit.

La dona el va dir, ¿ que mel pot contar ?.

El Mag Cel•lí començarà a recitar :

Plovia a la lluna, i regava els camps de flors
Plovia a la terra, i omplia als homes i a les
dones, de joia i amor
Plovia al meu cor, perquè t’enyoro tant que
no se viure sense el teu olor.
La dona es va emocionar molt, va agafar una rosa coberta de punxes, que Morgana plantarà per fer mal a qui li agrades l’amor, i sense pensar en les ferides, la agafarà per donar-li al Mag Cel•lí.
Al oferir-li li va dir: “es molt bonic el que me has dit, jo no tinc paraules boniques, a canvi et faig present d’aquesta flor, com a símbol de la passió de l’amor”.
Aleshores la porta es va obrir.
Al agafar la rosa, es va desfer el encanteri. El nivell de testosterones del Mag Cel•lí tornava al seu nivell normal,o sigui baix. Encara com despertat de un somni, li va preguntar a Sant Jordi. ¿ Que me ha passat ? , ¿ com es que me he desencantat ?...

Sant Jordi, el va contestar. Mag Cel•lí, del amor mai et lliuraràs, un amor tan sols es cura amb altre amor. Ja no estimes a Morgana, ara estimes a la dona de la flor.

Per cert com es diu, amable senyora, va demanar Mag Cel•lí amb amabilitat.

Em dic, Mercè. Sóc la Patrona de Barcelona .



Marcel•lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ –
marcelinosi@yahoo.es
http://webs.xadica.cat/quixotcatala/
Marcel23 de abril de 2013

Más de Marcel

Chat