Adeu
27 de Setembre de 1939
Hola avui m he trobat al pare a la cuina. Li he dit:
-Bon dia pare, necessita alguna cosa?-
-No, retirat...- Ha respost ell.
Últimament esta molt nerviós, no se el per que. Ara pujaré a la meva habitació . A l escola, la Paquita(Paqui) , la meva millor amiga , esta molt trista últimament, diu que el seu pare ha anat a la guerra i no ha tornat. Tinc sort, doncs el meu pare no va a la guerra. No se exactament que es fa a la guerra però se que es dolent. Ara aniré a saltar la corda .
30 de Setembre de 1939
Al arribar a casa, la meva mare m ha dit que el pare, anirà a fer una cosa molt important i que tardarà uns dies en venir, que el vagi a dir li adéu. He anat al menjador i li he donat un peto i li he dit:
-T estimo molt pare-
El Pare estava plorant, era molt estrany, mai l havia vist plorar .Amb una veu preocupada m ha dit:
-T estimo molt Maria, fes cas a la teva mare.-
A mi m ha caigut mes d una llàgrima, estava trista. Se que solament serien unes setmanes però m entristia molt .He pensat dir-li a la Paqui ,que ella, es trobava en una situació semblant.
5 de Octubre de 1939
La Paqui m ha dit que el seu pare ha mort esta molt trista. Jo li he preguntat:
-Paqui si em permets preguntar-te... de que a mort?-
-A mort per la guerra...- ara ja se per que estava tan trista l altre dia. La Paqui m ha explicat que el seu pare li explicava contes per la nit, igual que a mi, que no sap com el va poder deixar marxar. Al sentir tot això he preferit canviar de tema, i li he dit que el meu pare havia marxat. Ella m ha mirat i m ha dit:
-Per que ha marxat el teu pare?-
-Doncs per una cosa important...-
Aleshores la seva mare la recollit i s ha anat.
28 de Octubre de 1939
Avui la meva mare, no vindrà fins tard així doncs estic sola a casa. Al entrar a l habitació d entrada he vist una carta que deia:
Sra. Pietat
El Sr. Josep ha arribat sa i estalvi. La guerra
ha començat. L anirem informant.
Sr.------
Oh no, es el meu pare, ha anat a la guerra. Qui es el Sr... deu ser brutícia. He tornat a deixar la carta tal i com estava i he anat corrents a casa la Paqui. Li he explicat tot el que ha passat , també li he demanat ajut, que podria fer... ella m ha dit:
-escriu-li una carta....-
-si -he dit jo interrompent-li la frase, i m he anat corrents a casa. Tenia unes ganes de escriure una carta al meu pare... la carta es aquesta:
Espero que respongui ràpid. Tinc ganes de parlar amb ell un altre cop...
Estic trista, confusa, no se que fer. Li dic a la mare que ho se, o millor no, li dic que li he escrit una carta o millor no... suposo que lo mes prudent seria callar-me. No li diré res.
Al arribar la mare a casa, he vist els seus ulls plorosos, això va fer que em poses mes trista, així que vaig anar a la meva habitació a plorar, i si moria a la guerra, que faria jo sense els seus contes, o carícies, o petons... Aquella nit, vaig veure la mare cremant la carta i plorant, no vaig poder dormir, es sentia una tristesa a casa nostra.
30 de novembre de 1939
De moment ,no havia arribat pas cap carta, però avui si. Es aquesta:
Sra. Molins
Hola Maria, com t ho saps...
el pare de la Paquita , el Sr. Alfredo
no ha mort esta en greu estat, però
no ha mort.
Testimo princeseta.
Li he ensenyat a la Paqui ja que li alegraria saber-ho. Li ha agradat que alegra s ha posat....
28 de desembre de 1939
No respon... que estrany...
31 de desembre de 1939
No ho entenc, ja fa molt que li vaig enviar... i si ha.... no, no crec.
Estic trista, i si la mare havia descobert las cartes...
2 de gener de 1943
Ja fa tres anys que no arriba... però mare, que ja ha descobert que ho se no vol pensar pas que esta mort. Avui al despertar-me he vist una carta que deia... hem trobat el cos del Sr. Josep. I havia una caixa molt maca, al obrir la caixa hi havia les restes del meu pare
-m....ma...mar...mare!!!- He cridat desesperada.
-Com pot ser tan cruel la gent...- he dit molt fluixet...
Per la nit no vàrem dormir gens.
7 de gener de 1943
Avui es el meu dotze aniversari, no estic massa feliç saben que no tornaré a sentir la veu del pare, les carícies les abraçades...
Estic molt trista, fins i tot el dia cinc casi em suïcido, no ho suporto mes. Per les nits somio amb ell i sempre llegeixo la seva carta no puc suportar aquest sofriment.
Avui a les 11:00 s ha sentit un cotxe igual que el del pare, devia de ser en el somni, però al sentir les passes i la veu del pare i la mare he baixat ràpidament he vist al pare i la mare plorant i abraçant-se. He après a estimar i que no aprecio el que tinc fins que ho perdo.
-
Mercy13148
Alguien me dijo q tenia madera de poetisa....
20/01/18 11:01
-
Upe
Molt sentit i molt ben escrit.
Tu no ets un infant. Al teu cor amagues grandeses.
07/04/18 07:04
-
Chay
Alucinando estoy........debo aprender el idioma???????No perderé el tiempo en traducirlo.Saludos.
08/04/18 10:04
