Vida
Vull ser la flor que impregna la primavera
la primavera que està lambient
Lambient que influencia la gent
I la gent que fa que les coses es puguin fer
Vull ser lencant natural
Del somriure que ve per lalegria de viure
Aquella que fa que tot pugui fluir
Que les coses siguin possibles
La possibilitat de que un nen es salvi,
De que la salvació sigui el camí a una nova vida
Dins un món cada cop més perdut
En la cerca duna sortida
Sortir i ser tots junts, i a la vegada, un
Lesperança que fa que les flors germinin
Al cor, on la sang les rega, on el batec que fa bum
Fa que tot pugui ser de la mateixa manera: que per lamor les coses visquin
I viure impulsats per la passió que guanya a la pena
I que venç la por que ens manté presoners
La presó dels tirans que es miren al mirall,
Només amos de la mentida que creiem eterna
I ser eterns per sempre,
En el moment en el que els cossos van cap a lessència
De tot el que ens rodeja, de la mirada que diu: sóc jo i nosaltres
Dels braços que criden al cel: som tot el que buscàvem
I busquem-nos com germans que som
Que les diferències siguin el punt de partida
Dallò que trontolla i volem: fer un altre món
I així, on lúnic amo i titellaire sigui lamor per la vida
