Només...
No tornarè a obrir el meu cor,
No esperaré a ningú més
Ningú em farà mal mai més
Només vull viure els petons, els somriures
Només vull viure les carícies, els sospirs
Només vull viure la corva de les boques al riure
Només vull sentir la suor en les pells,
Només vull sentir els cors, fort, bategant
Només vull sentir els alès després de fer l’univers
No vull donar el meu cor,
No vull que me’l donin
No vull tornar a sentir tot allò
Perquè només vull somriures sense tristor,
Només vull un “fins després” o un “que vagi bé”
Només vull tendressa, no plors
No vull fer promeses que mai compliré
No vull donar sentiments,
Només vull donar despreocupacions i plaer
No vull mal de caps acompanyats de mal de cor
No vull nits al llit pensant “què passarà, vull que tot torni com era abans”
No vull acomiadaments i després enfonsaments
No vull sentiments, no vull que em donin res
No vull donar, només vull viure
Només vull mirar sense por al què passarà, perquè no passarà res
Només vull dir hola al plaer i adéu al patiment
Només vull històries divertides, passatgeres, no pas drames
Només vull ser jo, no “nosaltres”
Només vull caminar sola i que, a vegades, algú m’acompanyi
Però no vull que ningú es quedi
Només vull visitants
No vull inquilins, no vull que ningú visqui aquí
Perquè ja no obrirè mai més, està tancat per defunció
Només batega per la diversió…
