TT
post_add person
menu

Necessitats

Les paraules més maques acostumen a dir-se en els moments feliços. Però ella volia que ell les pronunciés en els moments que més ho necessitava. Aquells en què el seu canvi d´humor era més notori. I en comptes d´això, ell l´allunyava del seu costat amb el pretext de no atabalar-la.
person
Oliviaferrer
autor
visibility 159.487 lecturas star 389 recomendaciones people 61 seguidores

Etiquetado

sentiments

Este texto fue recomendado por

13 comentarios

Clopezn 12/09/2018 · 23:52

Un bonito homenaje a una seña de identidad por tu parte en un día especial para los catalanes.
Respecto al texto, es difícil compartir todo lo que llevas dentro.A veces uno desea quedarse con la pesada carga.
Un saludo cordial.

Oliviaferrer autor 13/09/2018 · 14:31

Realmente no lo escribí en catalán porque fuera la diada. Simplemente me apetecía, aunque no me apasiona escribir en catalán.
Sí es difíl. Y por eso a veces lo único que quieres es alguien que te apoye sin más.

Remi 13/09/2018 · 18:29

Bonita frase Olivia, y que bonito es que te abracen o que te sientas apoyada en un momento de bajón.
Besos...

Oliviaferrer autor 13/09/2018 · 19:11

Sí, es lo necesario.
Un beso.

Niebla 13/10/2018 · 23:42

Les necessitats a voltes, son diferents a les intencions. I masses les ocasiones, en què el humanes no les compartim ni a divinem.

Oliviaferrer autor 14/10/2018 · 13:24

Ets català o valencià?

Niebla 14/10/2018 · 20:32

Català

Niebla 14/10/2018 · 20:32

Ciutadà del món

Oliviaferrer autor 18/10/2018 · 20:20

Bé, a veure si et puc contestar, perquè ja ho vaig fer, però no sé què passa a aquesta pàgina que si poso apòstrofs no s´envia el missatge.
El que deia: Que bona opció aquesta de dir ciutadà del món. Sembla que si dius que ets català ja et tatxen d´independentista o qualsevol cosa (no sé quina és la teva ideologia, però en el meu cas, jo no ho soc). ENcara així estic orgullosa de ser-ho, al menys sé una altra llengua.
Pero bueno, que yo prefiero el español. Me parece una lengua sumamente preciosa.

Niebla 23/10/2018 · 19:37

Olivia, comparteixo la teva reflexio. El español para según qué i el català també. Un moment un xic complicat aquest de veure qui la te més grossa. Però així estem. Ciutadà del món millor és més acertat. Salut!

Mefisto 11/04/2019 · 19:54

La paradoja de actos buenos, pues actúas con buenas intenciones pero acabas causando un mal, cierto en momentos agobiantes es reconfortante que alguien te entienda y sepa que aunque no lo digas pides a gritos consuelo, pero también es egoísta arrastrar a otros a tu infierno porque te ayuda.
Un buen texto Olivia, como siempre, claro hasta donde el traductor de google lo permitió. Valió la pena haber escuchado mi curiosidad.

Oliviaferrer autor 11/04/2019 · 20:40

Tampoco consiste en arrastrarlos a tu infierno, pero si te quieren de verdad, al menos que muestren algo de interés por ti y te ayuden, o al menos te escuchen y comprendan.

Mefisto 11/04/2019 · 21:57

Tienes razón, quien te quiere o aprecia de verdad no esperará a que le pidas ayuda simplemente la dará, algo bueno de épocas malas pues conoces a la familia de verdad que con actos se gana ese título, pero a pesar de todo me parece mejor arder solo en mis infiernos antes que hacer que otros sufran por mi causa, aunque al final también sea egoísta.